EOLO CONTRA OLEA (II)
El vent, novament el vent.
Esta vegada ha destrossat el “carromato verde” , allí els nens saltaven, ballaven… allí es contaven contes, un, dos, tres contes i més, allí entre teles i coixins naixien fantasmes i princeses…allí…se’n va anar tot amb el vent.
El “carromato verde” va ser un prèstec dels amics de la Finca SantMiquel a l’associació després de què el vent se’n duguera “tenda de campaña de la música i de fer el cabra”
Ens cal un espai per a saltar, una yurta seria ideal.
S’admitixen suggeriments, donacions, ànims…
Murió el carromato verde, descanse en paz!
